Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:

La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.

En canvi, si van darrere del nom que determinen, s'usen sense article.

Aquell noi és amic nostre.
Convidarà algun parent seu.

En els casos en què no hi ha determinant o quantificador, el possessiu es posposa. Es tracta de casos com ara les expressions vocatives (Dorm tranquil, reiet meu), els sintagmes nominals amb funció atributiva (Això no és feina meva; No us hi fiqueu, no és cosa vostra) o expressions com en vida seva, a parer nostre, de part vostra, en benefici teu, en honor seu, en poder nostre, a càrrec meu, culpa teva, casa seva (o ca seva).